Ja pots consultar el calendari de falles de la UNESCO d’enguany

Aquesta institució va reconèixer 63 pobles fallaires. La llista augmenta amb pobles que recuperen la festa amb criteris de salvaguarda

Descarregar Pdf
Calendari
Calendari Fallaire 2019

La Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus ha elaborat, amb el suport d’Ara Lleida, el calendari d’aquest any dels pobles fallaires reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’1 de desembre de l’any 2015.

Enguany, als 63 pobles fallaires reconeguts per la UNESCO de les regions d’Occitània (França), Aragó, Catalunya i Andorra, s'hi sumaran 17 noves localitats que segueixen el protocol de salvaguarda de la festa celebrant la nit de falles. Gràcies a la feina desenvolupada per la Càtedra des de la proclamació de Patrimoni de la Humanitat i a la bona pràctica de les localitats pirinenques i de les seves associacions, la tradició de les falles dels Pirineus està essent una data assenyalada en els països fronterers i cada vegada són més els pobles que recuperen la tradició fallaire, en alguns desapareguda durant anys però encara viva en la història dels indrets.

Així, el passat any van ser set els pobles que es van sumar a la baixada de falles, mentre que aquest any s’hi sumaran un total de 17 localitats.

 

Roda de presentacions de la maleta pedagògica de les falles dels Pirineus

La Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus ja s’ha reunit amb representants de 4 territoris fallaires amb l’objectiu de continuar amb la creació i la millora del material didàctic que compon la maleta pedagògica de les falles dels Pirineus

Descarregar Pdf
noticia web
Reunió amb les associacions fallaires dels Pallars, Sobirà i Jussà

L’Alta Ribagorça, Andorra, la Vall d’Aran i els Pallars, Sobirà i Jussà, ja han pogut donar un cop d’ull al material didàctic sobre les falles dels Pirineus que està desenvolupant la Càtedra juntament amb Obaga Activitats, empresa dedicada a la gestió d’activitats en la natura. 

La Càtedra ha iniciat, durant el mes de gener, reunions amb representants de les diferents comarques fallaires per presentar els materials, recollir idees i opinions del col·lectiu per millorar-lo. D’aquesta manera “es vol aconseguir un material que expliqui les tradicions pròpies de cada territori per transmetre als nens les diferents variants de la festa de les falles”, segons ha explicat Marc Ballesté, cap de projectes de la Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus. 

A partir del mes d’abril la Càtedra té previst reunir-se amb les associacions fallaires de l’Aragó, el Berguedà i la zona occitana de Comenge.

LA FIA FAIA: ANCESTRAL, MÀGICA, ÚNICA

Descarregar Pdf
Xavier Pedrlas
FOTO: Xavier Pedrals

Què és la Fia-faia?

La Fia-faia és la festa que obre la celebració del Nadal a les poblacions de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola. En el seu origen era una part dels rituals que acompanyaven la festa del solstici d’hivern, un ritual precristià de culte al sol, que transformat i incorporat al Nadal ha pogut arribar als nostres temps a través dels segles. La Fia-faia té similituds amb altres festes que es celebren a les comarques de l’Alt Pirineu en el solstici d’estiu.

Actualment, la vigília de Nadal, al capvespre, marcat pel toc d’oració, cada poble encén una foguera a la muntanya, aquest foc serà traslladat, ja de nit a les poblacions amb unes torxes confeccionades amb una herba margera, dita també faia. La baixada de les torxes per la muntanya és un espectacle únic, sobretot els anys de neu. En arribar a Bagà, els fallaires són rebuts per les autoritats,  que els posen un mocador al voltant del coll, i després reparteixen el foc a la resta de baganesos que els esperen amb les seves torxes disposades. A Cerdanyola el mocador es repartit en el moment inicial de la baixada, que es fa també fins a la plaça de l’església.

Aleshores comença la crema general a cada població, s'acompanya amb cants molt breus: "Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia", i d’una música sobre la que destaquen, en moments assenyalats, les campanes de les respectives esglésies. A mida que les faies en van consumint, s’afegeix la darrera part de la torxa a una foguera comuna, encesa prèviament; a Bagà sobre aquesta foguera salten els joves, i al seu voltant el jovent llança les faies i després es forma una rotllana per ballar la dansa de la festa.

A Bagà la crema és espectacular amb més de quatre-centes torxes trencant la foscor. En acabar es fa la dansa de la Fia-faia i es reparteix coca amb all i oli de codony, una menja tradicional de la diada. A Sant Julià de Cerdanyola festa té un aire més íntim, la baixada de acull la majoria de fallaires. Finalitzada la crema general, es balla la dansa i després també es reparteix all-i-oli de codony amb torradetes. Acabada la celebració familiar a cada casa, el jovent retorna a la nit, al voltant del mateix foc, es fa vetlla, i s’espera, divertidament, la sortida del sol; en aquestes hores es fa la tradicional “endreça”, on els objectes dels ciutadans deixats fora de la vivenda seran canviats de lloc.

Les faies es fan amb una herba de tija alta, popularment faia, collida a partir de Sant Martí, per a que tingui temps d’assecar-se adequadament. Confeccionades amb habilitat, solen tenir una llargada superior als dos metres, essent tanmateix molt lleugeres. La seva realització pot ser un art. Hi ha petites diferències entre les torxes de Bagà i les de Cerdanyola.

El territori de la Fia-faia

Pels estudiosos l’aïllament històric de l’Alt Berguedà és evident des de la prehistòria, es tracta d’un racó geogràfic força mal comunicat respecte a les veïnes comarques de la Cerdanya, el Ripollès, Osona i el Solsonès. Inclús en temps històrics coneguts, l’Alt Berguedà no ha patit moltes de les invasions i influències que han afectat la resta del país: cap constància d’ocupació romana permanent, sols la conquesta, ni cap troballa remarcable. Tampoc els sarraïns deixaren cap testimoni de la seva presència; ni tan sols van ocupar-ho mai els francesos en temps de Napoleó. Un país trencat i difícil on es van fer forts els bandolers, els carlins, els maquis i els contrabandistes, fins temps recents. Aquest aïllament i la continuïtat de la seva població són alguns dels factors que expliquen el manteniment de tradicions de llarga durada com la Fia- faia.

Bagà és una vila que ronda els 2.000 habitants, que a muntanya és molt, antic cap de baronia, rica en tradicions, amb un casc antic medieval esplèndid. Sant Julià de Cerdanyola, poble situat en una alta vall, guarda l’autenticitat de les tradicions, costums i manera de ser de la gent de la regió, però sobretot una tossuderia remarcable per a mantenir el poble viu: amb els anys ha vist desaparèixer una vintena de llogarrets de les altes valls berguedanes del seu entorn.

La Fia-faia: una celebració del solstici d’hivern

Es tracta d’una festa ancestral, amb arrels pre-cristianes que podria haver format part d’un antic ritus de culte al sol. Correspondria a la celebració del solstici d'hivern: el dia en que el sol té una menor durada en el firmament. Els  solsticis, tant el d'hivern, com el d'estiu, per Sant Joan, han estat celebrats en la majoria de cultures amb base agrícola o ramadera.

La festa era en conjunt una pregària al sol per a que aquest no escurcés més el dia, i comencessin a créixer les hores de claror, cosa que passava després de la celebració.

Aquestes creences, molt arrelades, van sobreviure, amb més o menys canvis, l'Imperi Romà, mantenint-se de manera més genuïna als territoris on la romanització va ser poc profunda, com va ser el cas de l’Alt Berguedà, els Pallars, l’Aran i el Vallespir, que coincideixen en ser també de cristianització tardana.

El cristianisme, sàviament, va optar per integrar aquestes celebracions ancestrals, situant festes cristianes en les mateixes dates; en el cas del solstici d’estiu es va fer coincidir amb Sant Joan i el d’hivern amb la commemoració del naixement de Jesús. Avui les dates dels solsticis han quedat lleugerament desplaçades per les modificacions fetes al calendari.

Per Nadal algunes localitats pirinenques encenen fogueres públiques, però no resta en aquestes dates cap altra crema de torxes al Pirineu català. Les faies de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola són úniques la nit de Nadal, que correspondrien al solstici d’hivern. El solstici d'estiu s'ha mantingut amb força, i hi ha un bon nombre de localitats pirinenques que cremen falles, i la festa encara s’ha enriquit amb el pas dels anys. El d'hivern ha estat ofegat per una festa cristiana molt potent, el Nadal, i sols de manera molt transformada es mantenen algunes reminiscències dels antics cultes, una d'elles seria el tió, una altra la Fia-faia.

Aquesta festa s’ha mantingut gairebé desconeguda a les muntanyes de l’Alt Berguedà, amb tot el seu encant i la seva màgia, esdevenint una de les més característiques i originals de Catalunya en les diades nadalenques. Ha pogut passar desapercebuda perquè la vigília de Nadal es un dia favorable per a la intimitat, i el seu abast ha estat estrictament local. Cada Nadal els fallaires de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola aturaran novament l’avenç de la foscor, seguint un ritus atàvic: Fia-faia !.

Com no podria ser d’altra manera Bagà i Sant Julià de Cerdanyola se senten profundament agermanats amb tots els altres pobles fallaires del Pirineu.

 

XAVIER PEDRALS

Les Falles, Haros i Brandons celebren el tercer aniversari de la Declaració de Patrimoni Immaterial de la UNESCO

La Càtedra treballa per definir un model de salvaguarda i dona suport a la creació d’una Associació Fallaire Internacional per mantenir la tradició a la llista representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Descarregar Pdf

Pel que fa als objectius per a l’any vinent de la Càtedra Educació i Patrimoni Cultural Immaterial dels Pirineus, aquesta entitat de la Universitat de Lleida (UdL) es planteja implementar les maletes fallaires a les escoles, així com sol·licitar un projecte POCTEFA juntament amb universitats d’Espanya, Andorra i França. També, vol apostar per passar a formar part de les Càtedra UNESCO, per la tasca que realitza en l’àmbit del patrimoni cultural.

Les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus, altrament falles, haros i brandons, celebra avui el tercer aniversari de la Declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Les tradicions que formen part de la llista representativa de la UNESCO se sotmeten cada cinc anys a una avaluació per constatar que la festa continua vigent i que s’estan duent a terme accions perquè aquesta no es perdi així com per demostrar que no s’ha pervertit. Per aquest motiu, la Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus està treballant per acabar de definir i avaluar un model de salvaguarda de falles, haros i brandons i aposta per la creació d’una Associació Fallaire Internacional, que prevegui una comissió de salvaguarda d’aquesta tradició, segons ha manifestat la seva directora, Sofia Isus.

En aquest sentit, Marc Ballesté, investigador postdoctoral adscrit a la Càtedra, ha explicat que s’han dut a terme activitats educatives per introduir la tradició fallaire als infants. El disseny de maletes educatives sobre la Festa de Falles, Haros i Brandons n’és un exemple. Es tracta d’un material didàctic format per sis activitats amb les quals nens i nenes coneixen la festa, i la simbologia, els valors, la natura i la música que l’envolten. Amb les maletes, els alumnes aprenen a diferenciar les falles de cada localitat segons el tipus d’escorça o herba amb les quals estan fetes; tracten la llengua, com el català, el castellà, l’occità, el francès o el ribagorzano; aprenen els noms de les comarques, rius i pobles de les zones fallaires; tenen l’oportunitat de crear un simulador solar per entendre el cicle del sol així com introduir-se en diferents mites com el d’Efest, i aprenen les danses típiques que es ballen durant el dia de falles. Actualment, aquesta iniciativa s’ha presentat a les associacions fallaires i durant aquest curs es durà a terme una prova pilot amb
mestres de diferents escoles.

També en l’àmbit de l’educació, la Càtedra participa en el Màster de Comunicació del Patrimoni Cultural que ofereix la Universitat de Lleida, i que s’iniciarà el proper mes de setembre, així com la seva implicació en la Setmana de la Ciència amb dos tallers.

Pel que fa a la divulgació i la promoció del patrimoni, considerat una clau en la preservació del patrimoni immaterial, la Càtedra ha dut a terme accions diverses com la creació i difusió d’un calendari fallaire, la promoció d’una trobada fallaire internacional i un concert per commemorar la Declaració de Patrimoni Cultural Immaterial.

Cal destacar la seva participació en l’Smithsonian Folklife Festival, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, celebrada al National Mall de Washington DC, on es va introduir la tradició fallaire amb activitats, xerrades, col·loquis i simulacres de la baixada fallaire, a les prop d’un milió de persones que van passar pel Parc Nacional durant el festival.

Les maletes educatives de PirosLife, a prova d’adults

Sofia Isus, directora de la Càtedra, va presentar en una ponència l’objectiu del material didàctic adreçat als infants com a futurs gestors de la biodiversitat

Descarregar Pdf

El públic assistent a la Jornada Tècnica PirosLife. Os i Sector Primari, celebrada a Barcelona a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va poder testejar les maletes educatives destinades a donar a conèixer l’os bru i el seu entorn als infants de les escoles pirinenques.

Així, tècnics i directors del projecte PirosLife van gaudir de l’experiència de conèixer el plantígrad i el seu hàbitat amb els cinc sentits a través dels jocs i les activitats que reuneixen les maletes educatives, que van ser presentades per Sofia Isus, responsable del PirosLife Educatiu, i directora de la Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida.

Segons la directora, l’objectiu de les maletes educatives és “apropar la realitat i reflexionar amb els nens i nenes sobre el que està passant en la seva realitat social”. En aquest sentit, Isus va apel·lar a una major participació en l’elaboració dels materials didàctics de les maletes educatives, per tal de tenir una representació més àmplia de l’entorn pirinenc, i així, poder crear una consciència més global de l’entorn als alumnes, els quals esdevindran els futurs gestors d’aquesta espècie, de la sostenibilitat i del medi natural.

Sofia Isus també va manifestar la voluntat de la Càtedra de desenvolupar aquest projecte per arribar a totes les poblacions catalanes i, la realitat que la iniciativa educativa PirosLife és una de les accions que més èxit ha tingut del projecte Life.

La jornada també va comptar amb la participació de membres del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, tècnics del projecte, membres de la Fundación Oso Pardo, i amb la intervenció de la responsable de xarxes del projecte europeu PirosLife, Marcel·la Andreu.

La Càtedra, al festival Smithsonian de Washington

"Satisfets que el coneixement i la recerca en l’àmbit de les falles s’hagin posat en valor”

Descarregar Pdf

Alguns dels materials presentats a l’Smithsonian per la Càtedra Educació i Patrimoni formarà part de les maletes pedagògiques que està elaborant per donar a conèixer la festa.

La Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida (UdL) ha estat una de les institucions convidades per la Generalitat de Catalunya a participar en Smithsonian Folklife Festival, que se celebra a Washington des del 27 de juny fins al 8 de juliol amb la finalitat de donar a conèixer diferents cultures i tradicions del món com l’armènia i la catalana, que han estat les dos convidades d’enguany.

En el marc d’aquest festival, les falles, incloses a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco el desembre de 2015, esdevindran un dels elements simbòlics destacats de les manifestacions tradicionals catalanes. “Ens sentim molt satisfets que el coneixement i la recerca en l’àmbit de les falles s’hagin posat en valor com a part d’aquest patrimoni immaterial, sobretot pel que podem aportar per a la salvaguarda de la festa atenent a les directrius que assenyala la Unesco sobre conservació i pervivència de la festa”, ha explicat Sofia Isus, directora de la Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus.

La Càtedra, representada en aquesta ocasió pel seu tècnic investigador, Marc Ballesté, ha preparat diferents activitats per donar a conèixer el món fallaire: una exposició de falles, tallers per construir-ne i poder veure’n el procés d’elaboració, i jocs per aprendre’n el vocabulari propi. A més, participarà en cercaviles i xerrades sobre les tradicions del solstici d’estiu i del foc a Catalunya, o la vida a través del calendari ritual, entre altres. “El repte ha estat com plasmar la festa des del coneixement per transmetre’n els valors i el sentiment, ja que és totalment vivencial”, ha afirmat Isus.

Alguns dels materials presentats a l’Smithsonian per la Càtedra Educació i Patrimoni formarà part de les maletes pedagògiques que està elaborant per donar a conèixer la festa. Aquest material podrà ser utilitzat el curs vinent pels alumnes de 5è i 6è d’Educació Primària, i 1r i 2n de l’ESO. Les àrees de coneixement que s’hi treballen són les de medi social i natural, i la de llengües, que té en compte les que es parlen en els llocs on se celebren (occità, aranès, fabla aragonesa, català, castellà i francès), entre altres.

La fia-faia, les falles d’hivern per demanar que els dies creixin

La Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus celebra amb diferents actes el segon aniversari de la declaració de les falles Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO

Descarregar Pdf

Xavier Pedrals, autor del llibre Fia-faia. La festa de falles nadalenca, ha explicat avui que aquesta festa té el seu origen en l’antic ritus del culte al sol com la resta de manifestacions d’aquestes característiques. “La diferència es troba en el moment de celebració, unes a l’estiu i les altres a l’hivern, perquè la fia-faia servia per demanar que els dies deixessin de ser curts i creixessin amb més hores de sol”. La presentació del llibre ha tingut lloc en el marc del segon aniversari de la declaració de les festes del foc Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, que la Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida (UdL) ha celebrat amb diferents actes al llarg del dia.

El llibre presentat és complementari a un altre, La Fia-faia, ancestral, màgica, única, del mateix autor, que és membre de l’Associació de la Fia-faia i arxiver de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. Pedrals ha comentat que “des de feia temps, volíem disposar d’un text rigorós, comprensiu, didàctic i il·lustrat de la nostra festa”. Així, les 90 fotografies que acompanyen l’edició, majoritàriament de Manel Escobet, han estat escollides d’entre més de 4.000 imatges i “esdevenen un suport visual immillorable a les diferents explicacions proposades”.

La directora de la Càtedra i professora de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social, Sofia Isus, que ha escrit el pròleg del llibre, n’ha destacat “la lectura agradable i entenedora” i el fet que “suposa una aportació remarcable al futur que volem per a les nostres festes, entre altres coses, perquè està fet amb molt rigor i està molt ben documentat”. La fia-faia, que se celebra a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, és Festa Patrimonial d’Interès Nacional de Catalunya, juntament amb les falles d’Isil, per la seva antiguitat i continuïtat en la celebració.


Altrament, Matiu Fauré, membre de l'associació Eth Ostau Comengés, ha comentat l’audiovisual sobre les festes del foc a Comenge-Varossa que s’ha presentat a continuació. El material audiovisual, inèdit, explica el desenvolupament de les festes, la preparació i la crema de l’har i aporta el testimoni d'un participant. Durant tot el dia també s’ha pogut veure, al vestíbul de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL, una exposició fotogràfica de la festa de la fia-faia.

Presentació del llibre "Fia-Faia. La festa de Falles nadalenca"

Descarregar Pdf

Aquest dijous 30 de novembre es presenta el llibre Fia-Faia. La festa de Falles nadalenca de Xavier Pedrals en el marc de la celebració del segon aniversari de la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de les Festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus. La presentació anirà a càrrec de Sofia Isus, també autora del pròleg del mateix llibre, i tindrà lloc a les 16.30h a la Sala de Juntes (0.14) de la Facultat d'Esducació, Psicologia i Treball Social de la UdL. La presentació anirà acompanyada d'una projecció audiovisual de les Festes del foc a Comenge-Varossa amb el comentari de Matiu Farré.

La Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus assisteix al I Congreso Internacional de Patrimonio Cultural Inmaterial: Preservación, Estudio y Transmisión

Descarregar Pdf

Membres de la càtedra van assistir al primer Congrés de Patrimoni Immaterial organitzat per la Catedra del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Universidad Pública de Navarra, dut a terme a Pamplona a les instal·lacions del Museu de Navarra.

S’hi van presentar ponències i comunicacions de temàtica molt diversa, tot i que sempre tenint com eix comú la salvaguarda del patrimoni. Una de les conferències plenàries va anar a càrrec de la Dra. Patricia Heininger-Casteret, catedràtica en Antropologia de la Université de Pau et des Pays de l’Adour i col·laboradora de la càtedra de la Universitat de Lleida.

La Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus presenta dues comunicacions al X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs.

Descarregar Pdf

 

El passat 29 i 30 de setembre es va celebrar el X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs  a la població de Queralbs (Ripollès) amb l’aprofitament dels recursos naturals als Pirineus com a tema central de les jornades. La càtedra va presentar les comunicacions: “Falles, Haros i Brandons: Del reconeixement de la UNESCO a la salvaguarda” i “La Casa de l’Ós Bru dels Pirineus, un vehicle per a l’educació ambiental del futur”, les quals són fruit de dues de les principals línies d’acció que desenvolupa.

El col·loqui va servir per analitzar les dinàmiques socials, econòmiques i culturals dels Pirineus i establir vincles per a futures col·laboracions entre la càtedra i altres institucions o membres de la comunitat.

 

 

 

Exposició sobre les Festes del Foc dels Pirineus

Recull la diversitat de tradicions dels diferents pobles fallaires

Descarregar Pdf

Amb motiu del primer aniversari de la declaració per part de la UNESCO de les festes de foc dels Pirineus com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida (UdL) inaugura el dia 1 de desembre una exposició que recull la diversitat de tradicions (falles, haros i brandons) entorn les festes del foc que anualment se celebren al solstici d'estiu a seixanta-tres pobles fallaires d’Andorra, Aragó, Catalunya i França.

Aquesta és la primera acció de la Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus, que compta amb el suport del Departament de Cultura, l'Institut d'Estudis Ilerdens, i l'Insitut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA). En el marc de la inauguració de l'exposició tindrà lloc la presentació d'aquest nou projecte de càtedra de la UdL.

Històric de notícies

Mostrant del 17 al 18 de 18 recursos